Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de
l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració
del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els
bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la
patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona
dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador,
perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que
es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les
biblioteques, centres escolars, llibreries, etc. Per al 2012, la secció de Mèxic, distribueix el cartell de Juán Gedovius. El missatge és Francisco Hinojosa.
A la Biblioteca, conjuntament amb la Llibreria Dalmases, ho celebrem amb una hora del conte el dia 2 d'abril a les 6 de la tarda.
HI HAVIA UNA VEGADA UN CONTE QUE CONTAVA EL MÓN SENCER
Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte
en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar
el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors,
de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i
soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van
poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges
extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van
carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han
continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una
vegada un conte que contava el món sencer...».
En llegir, explicar o escoltar contes estem
exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en
forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes
històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives
als obstacles que se’ns presentin al camí.
En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta
també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper
fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant
d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les
generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos
com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle
xvii i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i
els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers
humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons,
tots en som protagonistes.
Al contrari dels organismes vius, que neixen, es
reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat,
poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que
s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són
explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en
reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.
I hi havia una vegada, també, un país ple de
mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca,
per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per
oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de
somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors
tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha
començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més
racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors
estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer
individus amb més possibilitats de ser feliços.
Francisco Hinojosa
Traducció al català de
Jordi Ferré
Escrits
